Finançament Federal

Presentació del Finançament Federal del nou Estatut de Catalunya:

El Govern presidit per Pasqual Maragall va presentar una proposta de finançament autonòmic a finals d’abril de 2005. Des de llavors aquest es va convertir en un aspcte central del debat polític al voltant del nou Estatut de Catalunya. Després de les negociacions i una vegada superats bona part dels tràmits necessaris s'ha pactat un títol de finançament que significa un pas decisiu cap a la configuració d'un model de caràcter federal. En última instància, però, la decisió final correspondrà als ciutadans de Catalunya que hauran d'aprovar l'Estatut en referèndum.

Les característiques principals del títol de finançament acordat són de clara inspiració federal. Als països amb estructures de govern descentralitzades el poder polític i tributari s'exerceix de forma compartida entre diferents governs multinivell. Els pilars bàsics de tot sistema de finançament federal són sempre dos. Per un costat, la necessària autonomia de les hisendes subcentrals i per tant l'assumpció de la corresponsabilitat fiscal. Aquest primer pilar sustenta l'eficiència del model perquè la Generalitat haurà de rendir comptes davant la pròpia ciutadania catalana. I per altre costat, el segon pilar necessari del sistema és la solidaritat interterritorial, que ha de ser definida amb criteris clars i transparents. Aquesta és la clau de volta de qualsevol model de tipus federal: la voluntat de fer compatibles l'autonomia financera amb la necessària solidaritat entre nacions i regions.

Pel que fa a l'autonomia financera, l'acord preveu les següents novetats. En primer lloc, la Generalitat participarà, en uns percentages determinats, del rendiment de tots els impostos de l'Estat excepte l'impost de Societats. Així, el percentatge de participació de l'IRPF a Catalunya augmentarà fins al 50%, pel que fa a l'IVA un 50% i en el cas dels impostos especials un 58%. L'acord també preveu la creació de l'Agència Tributària de Catalunya , encarregada de recaptar tots els tributs propis de la Generalitat així com els cedits totalment per part de l'Estat. Així mateix, el text preveu que en el termini de dos anys es constituirà un Consorci entre l'Agència Estatal d'Administració Tributària i l'Agència Tributària de Catalunya. Un altre aspecte important és el reforçament de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. Aquest serà l'òrgan de caràcter bilateral encarregat de canalitzar amb un paper preeminent les relacions fiscals i financeres entre l'Estat central i la Generalitat.

Respecte a la solidaritat interterritorial es remarca que el nivell de recursos de que disposi la Generalitat per finançar serveis i competències es basarà en criteris de necessitat de despesa però també es tindrà en compte la seva pròpia capacitat fiscal. Després s'expliciten els mecanismes de solidaritat que l'Estatut incorpora: (i) el criteri segons el qual el nivell de prestació de serveis públics haurà de ser el mateix en totes les comunitats autònomes si aquestes realitzen un esforç fiscal similar ; i (ii) el principi d'ordinalitat segons el qual els mecanismes d'anivellament en cap cas podran alterar la posició de Catalunya en el rànquing de rendes per càpita. Aquests mecanismes de solidaritat són potents i transparents de manera que impliquen un aprofundiment de la lògica federal i incrementen el poder de negociació de Catalunya a l’hora de prendre acords multilaterals.

El text acordat també afegeix una disposició addicional que preveu que la inversió de l'Estat en infraestructures s'equipararà a la participació relativa del PIB català en relació al PIB de l'Estat, un 18.9%, en un període de set anys. Aquest compromís servirà per resoldre el dèficit acumulat d'infrastructures durant la última dècada a Catalunya. És també remarcable el fet que el text acordat preveu que el finançament de la Generalitat no pot implicar efectes discriminatoris per Catalunya respecte d'altres Comunitats Autònomes, fent així una referència a les comunitats que no pertanyen al sistema de règim comú. A més, una disposició addicional encomana l'avaluació i el compliment d'aquest precepte.

Així doncs, el títol de finançament que incorpora el nou Estatut significa un salt qualitatiu inqüestionable, i el que és més important, aquest és un pas endavant de caràcter federal. L'acord millora la suficiència financera de la Generalitat i a la vegada clarifica els principis que han de regir els mecanismes d'anivellament i solidaritat. Això permetrà no tan sols dur a terme les polítiques socials que Catalunya necessita sinó també aplicar les mesures per millorar la competitivitat de la nostra economia.